TOTS VOLEM EL MILLOR PER A ELLA

Per qüestions de.feina he participat a la Jornades de.salut mental i cinema (Interseccions) organitzat a Sant Boi.

En aquestes jornades s'ha parlat, entre d'altres temes, del paper dels "bojos" al.cinema. I de la responsabilitat d'algunes pel.licules en la estigmatitzacio de les persones.amb malaltia mental. És a dir que hi ha pel.licules que han fet molt mal i han creat pensament erronis sobre les persones amb malalties mentals. 

D'altres en canvi, il·lustren a la perfecció patologies mentals i el paper de la psiquiatria en el tractament d'aquests tipus de pacients al llarg de la història.

M'ha colpit un dels films i aprofito el blog per fer-ne propaganda. " Tots volem el millor per a ella". 

Narra la història d'una dona de 40 anys que pateix un accident de cotxe. Un any després l'única resta de l'accident es una lleugera coixesa.  La seva família s'ha volcat molt per ajudar-la. Té diners, feina, familia però tot i així no aconsegueix trobar el seu lloc ni ser la mateixa d'abans de l'accident. Però tothom vol que torni a ser la mateixa. I la pressionen tant per a que es recuperi que l'únic que aconsegueixen es crear-li angoixa. 

La pel·lícula dona voltes a la questio filosòfica: si canvio continuo sent el mateix?

Gran pel·lícula. gran pregunta. Us la recomano.